-CLICA L’IMATGE PER ANAR AL MAPA
A continuació es pot veure el recorregut que feia el Camí del Rec antigament, començant per les Tres Aigües i acabant als Ponts. Actualment el Camí està habilitat fins a la Resclosa, però més endavant està previst que arribi fins al Pantanet. Té un recorregut d’aproximadament 3 km.
LES TRES AIGÜES
En aquest indret comença pròpiament la riera de la Selva. És anomenat les Tres Aigües perquè hi conflueixen tres barrancs amb els seus cabals: el del Gatellar, provinent de mas Ripoll i els del Salt i de la Font Major, que neixen al terme de l’Albiol.
Dalmau d’Avinyó i la seva esposa Berenguera, senyors del terme de l’Albiol per donació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, l’any 1217 van vendre als habitants de la Selva el dret d’empriu de tots els recursos naturals, dels quals el més valuós era l’aigua que naixia a les fonts d’aquell terme i que transcorrien per la vall de la Selva.
Antigament, una vegada a l’any, més concretament el mes de juliol, els habitants de La Selva, eren cridats a participar en l’acte de l’empriu, que consistia sobretot a fer la visura (vigilància) del curs de l’aigua. Trobaven com a problemes la brossa que es posava al rec o en algun cas, propietaris de masos que desviaven el curs de l’aigua.
EL PANTANET I LA PEIXERA
Els habitants de la Selva del Camp sempre han tingut la voluntat de controlar les aigües de la riera, fet que va promoure la construcció d’un pantà, una obra hidràulica començada el 1739 i abandonada dos anys més tard. El pantà havia de contribuir, segons els seus promotors, a pal·liar la falta d’aigua a l’estiu i donar empenta econòmica a la vila. Aquesta obra fou determinada pel Comú, autoritzada per l’arquebisbe , senyor i baró de la vila, essent dirigida pel mestre major Miquel Malet, els seus fills i diversos mestres d’obra. Els costos foren de l’ordre de 5.370 lliures.
Just uns cinquanta metres més avall del pantà es poden veure les restes d’una primitiva resclosa coneguda com la Peixera, que aixecava el nivell de l’aigua i que era el punt d’inici de la canalització d’obra del Rec de la vila.
LA RESCLOSA I EL PONT SEC
La resclosa ha servit històricament per a conduir l’aigua de la riera pel pont sec cap al rec de la vila. És difícil determinar en quin moment van ser canalitzades les aigües que transcorren per la vall de la Selva, però al llarg del segle XIII es troben moltes referències documentades.
Per damunt del pont de pedra parabòlic són visibles les restes del cacau del molí del Pont o de la Porta, que el 1285 era d’en Joan Mulné.
Antigament, el rec portava l’aigua al descobert cap a la vila, per a facilitar el manteniment del rec( desbrossar-lo i fer pas a l’aigua) .
EL PONT ALT
L’anomenat Pont Alt és l’obra més visible del Rec que condueix l’aigua a la vila de la Selva del Camp. És una esvelta construcció de pedra lligada amb morter i un arc de carpanell, que es va construir per traspassar l’aigua d’un costat a l’altre, tot salvant el llit de la Riera. Mesura 12,70 m d’alçada i 57 m de llargada.
Tradicionalment conegut com el Pont dels moros, ja és citat en un document de l’any 1209 com a pont superior (pont major). A una de les parets hi figura una placa commemorativa de la seva restauració el 1567
ELS MOLINS
L’existència dels molins fariners al terme de la Selva ja és documentada el 1209, cosa que fa suposar que la seva construcció pot ser fins i tot anterior a la carta de repoblació de la vila (1165).
Hi ha constància de deu molins hidràulics, de la majoria dels quals encara se’n conserven les restes, especialment els cups o cacaus. A la Riera hi havia el del mas de Moixó (dit, també, d’Huguet o d’Arnau Carbó), el de Ramon i Bernat Aluder, el de Joan Barcelona, el d’en Muntanya i el Molí del Pont o de la Porta. Més pròxims al nucli urbà, a l’anomenat, precisament, camí dels Molins, el de Més Amunt o de Baiget, el del Mig o de Saforcada i el de Més Avall o del Rovellat. Al nucli urbà, dins muralles, hi havia el de la Canal i el del Soterrani o de la Volta, conegut al s. XIX com Molí de Caselles.
Els molins de la Riera van deixar de funcionar cap al segle XVII tret del mas de Moixó que encara estava en ús el 1835. Els del camí dels Molins consten en funcionament el 1840. El de la Canal, construït el s. XIV, va passar a ser molí de pólvora i de vernís el 1534 fins al seu enderrocament l’any 1615.
Molí de Muntanya
ELS PONTS
Aquest monument emblemàtic conegut popularment com els Ponts, nom que li ve dels seus dos arcs, és un aqüeducte originari del s. XIII que es va construir per elevar l’aigua del Rec a la muralla de la vila per tal d’abastir el Molí de la Canal del pati de la Carnisseria, a la paret del Castell. Abans de ser aixecat, l’aigua passava arran de terra i en construir-se el molí va ser necessari elevar el nivell del rec per tal de cobrir-ne el cup.
En una de les parets hi figura una làpida commemorativa amb un text escrit en llatí que fa referència a les obres de revestiment de pedra del Rec que, començades el 1539, es donen per acabades l’any 1557, època en la qual el mateix aqüeducte degué ser restaurat.
LES QUADRES
Un cop l’aigua havia satisfet les necessitats de la població, quant a usos domèstics i industrials, la que sobrava abastia encara un altra necessitat, la de regar els horts que vorejaven la vila.
Aquest horts estaven dividits en set quadres, a cada una de les quals li corresponia l’aigua d’un dia a la setmana, del qual prenia el nom. Probablement el nom de quadre prové de la forma rectangular de les porcions de terreny en les quals s’ubicaven els horts. Queden encara algunes basses i algunes obertures corresponents als antics passos reservats als regants al voltant de la muralla del poble.
-Aqui teniu un video d’una simulació aèria 3D del recorregut que feia el Camí del Rec:
El Camí Del Rec 